Xàtiva, agost 2011
Fem ruta per Xàtiva. Refem passes i redescobreixo que els paisatges d'estiu, de la xafogor de la fira, de les pujades al Castell, dels pantalons curts i dels berenars de mona amb xocolata o amb llonganisetes de Pasqua, amaguen també història / històries, amb majúscula i amb minúscula.
Refem passes per carrers i edificis, alguns amb les ferides del pas del temps visibles i redescobrim les llegendes d'un passat llunya. I ens embadalim escoltant-les i ens emocionem quan esdevenen música en la veu de Pep Gimeno "Botifarra".
Estiu del 2011 temps de retrobada amb el passat, per partida doble. A mes del viatge per la història i pel mite, en Toni, un dels guies que ens descobreix aquesta Xàtiva que s'amaga darrera les façanes em descobreix una historia familiar. En Toni va coneixer la mare a Vilafranca del Penedès quan jo encara no existia.
Durant la ruta ens endinsem en el concepte metafísic que ens aporta la frase "bufar en caldo gelat". Un costum ancestral que es resisteix al pas del temps i del que encara avui en dia trobem exemples.
En el vídeo entendreu millor aquest concepte a partir de les explicacions d'en Rafa. Gràcies a la gent de B612 per la bona estona, per la ruta i la simpatia. Aquesta mateixa setmana han fet la última de les sortides per la Xàtiva morisca. Mentre espereu que arribi l'estiu vinent i que convoquin noves rutes, qui sap si afegint nous punts d'interès, noves llegendes o nous repertoris romancers d'en Pep Gimeno "Botifarra", us podeu entretenir amb aquest tast de vídeo que únicament us acompanyarà durant els moments de la ruta amb llum de dia, però que us faran entendre perquè pagava la pena refer les passes per uns carrers que, de tant familiars, m'eren desconeguts.
I sobretot pareu atenció al que us canta Botifarra des de la Granaina de Montaverner a La estació de Cuenca, tota una descoberta sonora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada