L'altra cara de la Lluna

Xàtiva, agost 2011

Fem ruta per Xàtiva. Refem passes i redescobreixo que els paisatges d'estiu, de la xafogor de la fira, de les pujades al Castell, dels pantalons curts i dels berenars de mona amb xocolata o amb llonganisetes de Pasqua, amaguen també història / històries, amb majúscula i amb minúscula.

Refem passes per carrers i edificis, alguns amb les ferides del pas del temps visibles i redescobrim les llegendes d'un passat llunya. I ens embadalim escoltant-les i ens emocionem quan esdevenen música en la veu de Pep Gimeno "Botifarra".

Estiu del 2011 temps de retrobada amb el passat, per partida doble. A mes del viatge per la història i pel mite, en Toni, un dels guies que ens descobreix aquesta  Xàtiva que s'amaga darrera les façanes em descobreix una historia familiar. En Toni va coneixer la mare a Vilafranca del Penedès quan jo encara no existia.

Durant la ruta ens endinsem en el concepte metafísic que ens aporta la frase "bufar en caldo gelat". Un costum ancestral que es resisteix al pas del temps i del que encara avui en dia trobem exemples.

En el vídeo entendreu millor aquest concepte a partir de les explicacions d'en Rafa. Gràcies a la gent de B612 per la bona estona, per la ruta i la simpatia. Aquesta mateixa setmana han fet la última de les sortides per la Xàtiva morisca. Mentre espereu que arribi l'estiu vinent i que convoquin noves rutes, qui sap si afegint nous punts d'interès, noves llegendes o nous repertoris romancers d'en Pep Gimeno "Botifarra", us podeu entretenir amb aquest tast de vídeo que únicament us acompanyarà durant els moments de la ruta amb llum de dia, però que us faran entendre perquè pagava la pena refer les passes per uns carrers que, de tant familiars, m'eren desconeguts.

I sobretot pareu atenció al que us canta Botifarra des de la Granaina de Montaverner a La estació de Cuenca, tota una descoberta sonora.

JordiUbeda-LaltraCaraDeLaLluna from Jordi Úbeda on Vimeo.

Som Biodivertits

Biodivers o Biodívers?

Al final compta on posem l’accent

A còpia d’anys de treballar un aprèn moltes coses. Una d’elles és que hi ha moltes maneres d’explicar un mateix fet i, en la majoria dels casos, és aquesta forma amb què ens apropem a la història el que marcarà la diferència, la que aportarà un matís rellevant o la que ens enriquirà amb alguna cosa nova. Així, al final, el que compta és on posem l’accent.

L’espai que proposo és un programa de divulgació al voltant de la vida animal i vegetal dels ecosistemes urbans de Catalunya. Prou flexible pel que fa al format per acabar esdevenint un espai propi o si més no amb ambició de ser-ho, però amb voluntat inicial d’integrar-se com a secció dins d’un programa contenidor o de caràcter més generalista. Fóra bo en aquest punt deixar clar que no és un programa sobre consells de com cuidar els geranis o sobre quin és el millor temps per desparasitar les fures (suposant que n’hi hagi algun, de període específic per a tant entretinguda activitat). Per a això ja tenim llibres, veterinaris i una àmplia oferta de consultoria a Internet. Volem fer un espai de divulgació sobre fauna i flora però amb una mirada substancialment diferent on els experts i científics que hi treballen, biòlegs, ecòlegs, conservacionistes, hi tinguin molt a dir i a explicar perquè, encara que sembli una obvietat, sobre la vida, ja no la pròpia ,que també, sinó la que ens envolta, massa sovint no en sabem gran cosa. I qui sap, si contribuïm que els nostres espectadors, sobretot els mes joves, aprenguin que la llet no ve del tetrabrik o que una reineta no té res a veure ni amb la monarquia ni amb la Pride Parade, potser la cosa haurà pagat l’esforç.

Fins aquí res que no el pugui diferenciar de qualsevol espai o secció a l’ús sobre l’ecologia o la vida i la seva riquesa i complexitat atès que nosaltres en formen part d’aquest entorn complex, biodivers. On nosaltres volem posar l’accent, el nostre factor diferencial és en el com difonem aquesta riquesa i complexitat. I on posarem l’accent és en l’humor, en veure com en la natura podem trobar, com un mirall, situacions i realitats que no s’allunyen gaire de la quotidianitat. No en va formem part indissociable de la trama de la biodiversitat. Serà a partir d’aquestes comparances que ens endinsarem en aspectes que ens aproparan a la fauna i la flora en els diferents entorns: principalment els urbans, però sense deixar fora l’entorn rural, sistemes fluvials, marins, reserves naturals, etc. Així, mostrarem que un entorn qualsevol és biodivers, però també pot ser “biodíver”. I ja tenim el nostre accent posat.

Un accent que no és, ni ha de ser, incompatible amb la certesa, el rigor científic i la seriositat en el tractament tant amb els experts com amb els protagonistes animals de l’espai. Tot i que ja sabem que la tele tendeix més a la caixa tonta que a santuari del coneixement, un espai com “Som biodivertits” podria molt bé complir amb una funció educativa, divulgativa i informativa que, ni que sigui per dur la contrària a la tendència audiovisual actual, també marcaria una diferència. I, siguem sincers, als periodistes ens encanta dur la contrària gairebé sempre. Per això dubtem de tot i no ens creiem res a la primera... perquè fem això els periodistes, oi?

Les Píndoles Pilot 

Disposo de una breu edició en vídeo que anomeno les píndoles pilot on he intentat plasmar algunes de les analogies de la realitat animal amb l’actualitat dels humans. No arriben als quatre minuts d’imatges presentant tres situacions diferents que penso que seran suficients per fer-vos a la idea de l’espai. Les anomeno píndoles pilot perquè són això, petits tastos del que haurà de ser l’espai.

Píndola 1.- La catalanitat dels batracis

Les reinetes de Catalunya són diferents de les reinetes de la resta de l’Estat, que presenten una franja marronosa que les catalanes no tenen i a més a més les reinetes catalanes son més esveltes i àgils.

Píndola 2.- Habitatge protegit per a rats penats

S’instal·len nius artificials en parcs de Barcelona per tal que les colònies de Rats penats de la ciutat tinguin un espai de reproducció. Els animalons passen dificultats per trobar llocs on niar a ciutat.

Píndola 3.- Sexe, activitat on és fàcil relliscar 

Els mascles de granota comuna tenen una callositat a les extremitats que els facilita la copulació en un entorn altament lliscant envoltats de llims i fangs. Gràcies a aquesta petita diferència és fàcil sexar les granotes durant els inventaris periòdics a les bases dels parcs urbans.

L’enregistrament, l’edició, el grafisme, etc són meus. Ho vaig filmar com a part de la documentació personal desenvolupada durant la meva anterior ocupació com a referent de premsa de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona. La pretensió no era fer-ne difusió i sovint eren enregistrades al mateix temps que els col·legues de mitjans que es feien ressò de les activitats. Estan enregistrades amb un Flip, una petita càmera digital, i editades amb Final Cut (tot amb mitjans propis). Així que, sí, sóc multifuncional i tant puc fer d’operador de càmera com l’edició en vídeo, àudio, gràfics, etc. Pero també crec que encara que un pugui actuar com a home orquestra cal ser conscient que en algun instrument tens un risc més alt de desafinar. Si totes les orquestres tenen solistes per alguna cosa deu ser. I que carai, a mi m’encanta treballar en equip.

---