L’oratge avui amenaçava
tempesta. El matí ha ofert alguna minsa resistència però al final ha vençut la
pluja i s’ha imposat amb contundència. Al cap de cinc minuts s’ha adonat de la
victòria i aleshores ha decidit ploure ordenadament. Una amiga ens ha convidat
a ca seva per veure el mar. Un mar que ens esperàvem en consonància amb la
violència de la torbonada però que oferia aquesta panoràmica de tempesta
tranquil·la. Una visió insòlita que feia certa la dita de la processó va per
dins. Davant d’aquestes roques s’ha ofegat sovint gent enganyada per l’aparent
tranquil·litat superficial de les aigües. Avui la tempesta, també devia ser interior. A l'exterior, tota l’apocalipsi segons Sant Juliol tenia com a resposta
marina la planura pròpia d’un dia assolellat... però sense ni rastre del Sol
Ja tinc ganes de veure com
seran les de l’agost. De moment però un tast de com les descrivia jo fa uns anys
en uns articles d’estiu al Nou Diari. N’hi ha vui i els podeu llegir tots en
aquest mateix bloc a la secció Ofidis d’Estiu
Sorpresa
Humida
Un bon
xàfec a l’estiu, i sé que la Unió de Pagesos no em perdonarà aquest article per
això de les calamarsades, és sempre gratificant, refrescant i afalagadorament
humit sobre la pell. Perquè una tempesta d’estiu sigui ben rebuda cal però una
quarta condició, la sorpresa. És necessari un dia assolellat, radiant, sense
núvols, net com el marbre del vestíbuls dels aeroports de disseny, amb un cel
amb la cara de no haver trencat mai un plat (Un d’aquests cels de fotografia
hortera que tots hem vist algun cop). Un dia, en definitiva, que incita als
pantalons curts i a un passeig, a quatre mans, pel bosc. Sospiteu sempre
d’aquestes dies però no fugiu. Deixeu-vos sorprendre per la càlida sageta de
l’aigua. En qüestió de segons, el martiri de Sant Sebastià serà cosa de nens.
No us fiqueu sota cap arbre, que els llamps són traïdors. Deixeu-vos amarar per
la pluja fins que la flaire de la terra mullada rebenti la pituïtària. La
tempesta serà curta, la terra intentar amagar el pecat eixugant-se ràpidament.
No caldrà que nosaltres ens amaguem, ens limitarem a desitjar un nou xàfec a
quatre mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada