Rosa d'e-Vents personals i trasnferibles.

Rosa d'e-Vents personals i transferibles.

Bufades i Rebufades. Alenades, Vals de venda i Vendavals diversos. Tramuntanades, de paraula i d'altres ventades desventrades. Deponent, activarem vídeos. I de Gregal, agregarem mig jornal de mots, a cops de Mestral, per Llebeig que sigui. I ens vantarem d'inventar un collage de Xaloc per garbinejar paraules, si no se les endú Vent.



Així què? Véns?


dissabte, 24 de novembre del 2012

Haikús de gènere. Poesia contra violència, mots contra morts, declamació contra agressió, mètrica contra covardia








41 dones mortes al 2012,
62 dones mortes al 2011,
63 dones mortes al 2010
56 dones mortes al 2009,
76 dones mortes al 2008...

...649 dones mortes des de l'any 2003

Per si no els esgarrifa prou la macabra estadística, uns quants números més: les morts causades per atemptats d'ETA han estat 829, des de l'any 1960. Ara pensin en la quantitat de recursos, forces de seguretat, escortes, protecció, accions judicials i polítiques... És a dir, en tot l' esforç orientat i dedicat a acabar amb una situació i els que s'hi ha dedicat a acabar amb l'altra. Afegeixin el ressò informatiu obtingut (articles, editorials, cròniques, portades a la premsa, temps en els informatius de ràdio i televisió).

Però no és de números que volia parlar sinó de paraules.

Les imatges de vídeo recullen les paraules dels joves estudiants de secundària de l’Institut de Cunit, Ernest Lluch. Les van pronunciar durant la celebració avançada de l’acte del dia internacional contra la violència de gènere (avançada no fos cas que l’estultícia de la junta electoral de torn prohibís l’acte).
Aquests joves ens van oferir un recital de poesia que mes enllà del tòpic discursiu del manifest que de tant políticament consensuat i correcte que el fan acaba no tenint sentit (tot i que tothom pugui subscriure els continguts). Nois i noies que ja portaven temps treballant sobre la violència masclista a l’aula havien condensat aquestes reflexions en breus i sintètics haikús.

Escoltar aquests haikús escrits des de la innocència, des de la inexperiència, alguns destil·lats des de la indignació, altres des del rebuig, regurgitats des de l’estorament i la incomprensió; altres evocats des de l’emoció, em va fer pensar que, si davant de l’estadistica hauríem de concloure que no són bons temps per la lírica, que sigui la lírica la que prengui el protagonisme de la reivindicació és tota una metàfora del triomf de la paraula sobre la força bruta i brutal.

Haikus de gènere. Poesia contra violència, mots contra morts, declamació contra agressió, mètrica contra covardia. En resum, la paraula contra la intolerància i l’educació com la vacuna i l’antídot als botxins.

Aquesta educació que s’entesten en esquarterar-nos a cops de decret. Aquesta mateixa maltractada educació que fa possible moments d’esperança com els que ens han oferts les veus dels estudiants.

Com volem eradicar la violència, els maltractaments, les agressions i les morts de les dones si no sabem fer altra cosa que maltractar l’educació?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada