Rosa d'e-Vents personals i trasnferibles.

Rosa d'e-Vents personals i transferibles.

Bufades i Rebufades. Alenades, Vals de venda i Vendavals diversos. Tramuntanades, de paraula i d'altres ventades desventrades. Deponent, activarem vídeos. I de Gregal, agregarem mig jornal de mots, a cops de Mestral, per Llebeig que sigui. I ens vantarem d'inventar un collage de Xaloc per garbinejar paraules, si no se les endú Vent.



Així què? Véns?


CIVISions ( IV Mirades i IV)


I.- He vist René Magritte de pas per Lleida. Duia el mateix barret de sempre. si, home... aquell que després pinta seus quadres. segur que reconeixeràs perquè l’has vist a Le chef-d’oeuvre o a L´Homme au chapeau Melon o a The Son of Man. Caminava indolent, emboirat pel passeig dels arbres estrella. Ell mateix en duia una, d'estrella, sobre el barret de bolet que tant l'inspira en les seves teles. Potser és per això que sempre pinta coses que suren sobre les persones o davant d'elles. Magritte s'ha esvaït entre els troncs grisos dels arbres i els tons grisos de la boirina. I en memòria d'aquesta aparició furtiva m'ha vingut al nas el record del perfum de picadura de pipa barrejat amb olor de pomes. De pipes i de pomes que no ho eren.

II.- Dos grafits antropomòrfics han plantejat avui escindir-se de la seva unitat familiar. Farts de l’immobilisme imposat, han decidit trencar les regles del joc que marquen molt clarament que un grafit no pot abandonar el seu estat per transitar en l’espai urbà. Ha estat una deserció calculada, mil·limetrada, amb premeditació i diürnitat. El fet és que han assumit el risc i s'han llençat al carrer. S'ha organitzat un enrenou de proporcions monumentals entre els amics i germans grafits que no han volgut sumar-se a la revolta i han romàs perfectament afilerats i orientats en el mateix sentit, posició i actitud que mantenen des que van establir-se en el mur acordat. lgnorem encara les conseqüències i transcendència que aquest fet, que alguns defensen com una inequívoca reivindicació de la llibertat de circulació, pot provocar entre la resta del mobiliari urbà.


III És racional la ciutat? Diuen que les ciutats són elements vius, que evolucionen, s’expandeixen i es transformen. Les ciutats es mouen i per això els atorguem atributs propis de la natura. Què succeeix doncs quan dues superfícies, dos plans, es troben? Quan aquest contacte es produeix entre dues plaques tectòniques la terra ens ofereix un terratrèmol. La ciutat, en canvi, ens regala tot un espectacle de geometria adaptada. Plans inclinats, cobertes de doble vessant, escales, arestes i triangles. Formes que generen tensió dinàmica conviuen entre nosaltres sobre un magma social en continu moviment. Però, per ser més exactes, aquesta forma d’orogènesi la coneixem com urbanisme. l segons com actua sobre les ciutats, els terratrèmols que provoca poden superar, i de molt, les previsions de Richter o les de Mercalli.

IV. Els immobles són animals de sang freda que habitualment estan infestats per comunitats de paràsits de sang calenta. Aquesta aparent contradicció no és l'única que podem detectar en els ecosistemes urbans. Després de moltes hores d’observació, els experts en la matèria han pogut constatar que les torres de refrigeració tendeixen a concentrar-se en estols als terrats de les cases per poder escalfar-se millor aprofitant la major incidencia de la llum


INSTANSTànies

Sobre les fotografies de Xavier Goñi

Xavier Goñi

Xavier Goñi






Quatre Mirades


Aquest és el títol d’una exposició que va organitzar la Fundació Ferreruela Santfeliu a la seva seu lleidatana ja fa uns anys. En Laurent, un dels millors fotògrafs amb qui he tingut el plaer de treballar i amb el que he compartit algun que altre somni periodístic poc reeixit econòmicament però extraordinàriament estimulant, buscava algú que els escrivís quatre ratlles pel catàleg de la mostra i va pensar en mi. Així que de la meva mirada sobre els treballs dels quatre fotògrafs que hi participaven es van destil·lar aquests textos que són la recreació sobre les imatges de Josep Barbero, Xavier Goñi, Llorenç Melgosa i el mateix Laurent. Amb el seu treball em vaig enfrontar amb el repte d’haver de fer la interpretació d’una interpretació prèvia de quatre enfocs de la realitat absolutament diferents entre sí. Aquest textos són la resultant d’aquesta unió de forces, una cinquena mirada. Una mirada verbal perquè no és tampoc del tot exacte i cert allò que una imatge val més que.... (taxin a voluntat el preu que atorguin en nombre de paraules). De vegades els somnis o els territoris a on ens condueixen, ens transporten, ens traslladen i, en ocasions, ens desterren les paraules no serien possibles sense pronunciar-les. Aquest no és el cas, però calia, al menys, intentar-ho

Cap comentari:

Publica un comentari