Rosa d'e-Vents personals i trasnferibles.

Rosa d'e-Vents personals i transferibles.

Bufades i Rebufades. Alenades, Vals de venda i Vendavals diversos. Tramuntanades, de paraula i d'altres ventades desventrades. Deponent, activarem vídeos. I de Gregal, agregarem mig jornal de mots, a cops de Mestral, per Llebeig que sigui. I ens vantarem d'inventar un collage de Xaloc per garbinejar paraules, si no se les endú Vent.



Així què? Véns?


Postrucció. Simfonia Deconstructiva d'armadura i forjats Majors en 3 moviments (IV Mirades I)


Desballestaments

I.- Qui perd la mitgera perd la identitat. Tot i que de forma immediata perd la intimitat. Passa a compartir amb la resta de mortals els gustos personals sobre l’interiorisme, els colors de les parets, la rajola de la cuina, amb sanefa o sense, la dels lavabos, els papers pintats que ens evoquen la dècada exacta en què la llar va aturar la seva evolució en el temps. I la memòria i els esperits que pugen cansadament el record dels graons que l'enderroc ha deixat impresos a la paret. Quines són les pitjors esquerdes? Les que fereixen els murs esgotats pel pes dels anys o les de la pèrdua del racó on jugaves, o la cantonada on vas fer el primer petó?

II.- Sobre el pentagrama longitudinal s'afileren, dels baixos a l’àtic, perfectament anivellades les notes dela Simfonia dela Destrucció.

Primer moviment, per a trepant, picot i escarpra.

Comença amb un tremolor suau de les teules catalanes, la teula de barba de seguida es desmarca, la segona veu la porten la teula àrab i la teula canalera.
Andante amb Terrabastall. Els travessers modulen un gemec in crescendo que esclatarà en cedir el trespol acompanyat de les encavallades que grinyolen anticipant el següent moviment.
Els revoltons comencen a picar fort, ara en cau un, ara un altre. Entren les macetes i els cisells ataquen la coberta als quatre vents. Els contraforts i la jàssera marquen amb un so de fons el contrapunt. La Ilata i la gelosia amb prou feines se senten.

Segon moviment. La Saranda

Entren paletins, paletes i pales. Tota la secció de tallarajoles els segueix i a continuació els taulons, taulats, tascons i tenalles. Per sota el zum zum del martell pneumàtic i la piconadora. De mica en mica tomen des de la llunyania els pitxolins. Arriba el tom del llambordí solista que plana sobre els forjats, vençuts al so del compressor. Cassetons i cavallets entren del celobert, la presència de la barrina es demolidora i apuntala el conjunt abans del remat final.

Tercer moviment. L’abocament

L’armadura d'aquest tercer moviment canvia substancialment i també el ritme que ara serà contrapetjat.

Desenrunen primer els Linòleums. L’eruga arrossega els baixos. Les gavetes i picoles se situen en una escala major. Telèmetres i teodolits prenen relleu, anivellen l'excessiu protagonisme dels elements percutius . Les brèndoles fan un bloc compacte i homogeni, bel calçat que contrasta amb el llistó de galze. Un apoteosi final el vibratto de les toves i tovots i el cor final de la voladura on es precipiten trencaaigües i sostrades mentre els maons calats, maons de queixal i maons refractaris semblen esmicolar-se i rendir-se a la contundència de la retroexcavadora.

Una delícia, encara més, si és en directe. Si no la podeu adquirir en disc abrasiu.

lll.- Els murs es replantegen, s'aixequen, s'aplomen, s'assenten, es consoliden, es grafitegen, s'esquerden, s'apuntalen, s'enderroquen i de vegades, davant l’evidència de la injustícia, fins i tot cauen. Potser no sempre cal esperar que el cicle del mur es compleixi de forma natural.


Postrucció

Sobre les fotografies de Llorenç Melgosa


Llorenç Melgosa






Quatre Mirades

Aquest és el títol d’una exposició que va organitzar la Fundació Ferreruela Santfeliu a la seva seu lleidatana ja fa uns anys. En Laurent, un dels millors fotògrafs amb qui he tingut el plaer de treballar i amb el que he compartit algun que altre somni periodístic poc reeixit econòmicament però extraordinàriament estimulant, buscava algú que els escrivís quatre ratlles pel catàleg de la mostra i va pensar en mi. Així que de la meva mirada sobre els treballs dels quatre fotògrafs que hi participaven es van destil·lar aquests textos que són la recreació sobre les imatges de Josep Barbero, Xavier Goñi, Llorenç Melgosa i el mateix Laurent. Amb el seu treball em vaig enfrontar amb el repte d’haver de fer la interpretació d’una interpretació prèvia de quatre enfocs de la realitat absolutament diferents entre sí. Aquest textos són la resultant d’aquesta unió de forces, una cinquena mirada. Una mirada verbal perquè no es tampoc del tot exacte i cert allò que una imatge val més que.... (taxin a voluntat el preu que atorguin en nombre de paraules). De vegades els somnis o els territoris a on ens condueixen, ens transporten, ens traslladen i, en ocasions, ens desterren les paraules no serien possibles sense pronunciar-les. Aquest no és el cas, però calia, al menys, intentar-ho.


Cap comentari:

Publica un comentari