I.- He vist René Magritte de pas per Lleida.
Duia el mateix barret de sempre. si, home... aquell que després pinta seus
quadres. segur que reconeixeràs perquè l’has vist a Le chef-d’oeuvre o a L´Homme
au chapeau Melon o a The Son of Man.
Caminava indolent, emboirat pel passeig dels arbres estrella. Ell mateix en
duia una, d'estrella, sobre el barret de bolet que tant l'inspira en les seves
teles. Potser és per això que sempre pinta coses que suren sobre les persones o
davant d'elles. Magritte s'ha esvaït entre els troncs grisos dels arbres i els
tons grisos de la boirina. I en memòria d'aquesta aparició furtiva m'ha vingut
al nas el record del perfum de picadura de pipa barrejat amb olor de pomes. De
pipes i de pomes que no ho eren.
II.- Dos grafits antropomòrfics han plantejat
avui escindir-se de la seva unitat familiar. Farts de l’immobilisme imposat,
han decidit trencar les regles del joc que marquen molt clarament que un grafit
no pot abandonar el seu estat per transitar en l’espai urbà. Ha estat una
deserció calculada, mil·limetrada, amb premeditació i diürnitat. El fet és que
han assumit el risc i s'han llençat al carrer. S'ha organitzat un enrenou de
proporcions monumentals entre els amics i germans grafits que no han volgut
sumar-se a la revolta i han romàs perfectament afilerats i orientats en el
mateix sentit, posició i actitud que mantenen des que van establir-se en el mur
acordat. lgnorem encara les conseqüències i transcendència que aquest fet, que
alguns defensen com una inequívoca reivindicació de la llibertat
de circulació, pot provocar entre la resta del mobiliari urbà.
III És racional la ciutat? Diuen que les
ciutats són elements vius, que evolucionen, s’expandeixen i es transformen. Les
ciutats es mouen i per això els atorguem atributs propis de la natura. Què
succeeix doncs quan dues superfícies, dos plans, es troben? Quan aquest
contacte es produeix entre dues plaques tectòniques la terra ens ofereix un
terratrèmol. La ciutat, en canvi, ens regala tot un espectacle de geometria
adaptada. Plans inclinats, cobertes de doble vessant, escales, arestes i
triangles. Formes que generen tensió dinàmica conviuen entre nosaltres sobre un
magma social en continu moviment. Però, per ser més exactes, aquesta forma
d’orogènesi la coneixem com urbanisme. l segons com actua sobre les ciutats,
els terratrèmols que provoca poden superar, i de molt, les previsions de
Richter o les de Mercalli.
INSTANSTànies
Sobre les fotografies de Xavier Goñi
 |
| Xavier Goñi |
 |
| Xavier Goñi |
Quatre Mirades
Aquest
és el títol d’una exposició que va organitzar la Fundació Ferreruela Santfeliu
a la seva seu lleidatana ja fa uns anys. En Laurent, un dels millors fotògrafs
amb qui he tingut el plaer de treballar i amb el que he compartit algun que
altre somni periodístic poc reeixit econòmicament però extraordinàriament
estimulant, buscava algú que els escrivís quatre ratlles pel catàleg de la
mostra i va pensar en mi. Així que de la meva mirada sobre els treballs dels
quatre fotògrafs que hi participaven es van destil·lar aquests textos que són
la recreació sobre les imatges de Josep Barbero, Xavier Goñi, Llorenç Melgosa i
el mateix Laurent. Amb el seu treball em vaig enfrontar amb el repte d’haver de
fer la interpretació d’una interpretació prèvia de quatre enfocs de la realitat
absolutament diferents entre sí. Aquest textos són la resultant d’aquesta unió
de forces, una cinquena mirada. Una mirada verbal perquè no és tampoc del tot exacte i cert allò que una imatge val més que.... (taxin a voluntat el preu que
atorguin en nombre de paraules). De vegades els somnis o els territoris a on
ens condueixen, ens transporten, ens traslladen i, en ocasions, ens desterren
les paraules no serien possibles sense pronunciar-les. Aquest no és el cas,
però calia, al menys, intentar-ho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada