Rosa d'e-Vents personals i trasnferibles.

Rosa d'e-Vents personals i transferibles.

Bufades i Rebufades. Alenades, Vals de venda i Vendavals diversos. Tramuntanades, de paraula i d'altres ventades desventrades. Deponent, activarem vídeos. I de Gregal, agregarem mig jornal de mots, a cops de Mestral, per Llebeig que sigui. I ens vantarem d'inventar un collage de Xaloc per garbinejar paraules, si no se les endú Vent.



Així què? Véns?


dilluns, 23 d’octubre del 2017

155: Una interpretació que suposa una aberració de la democràcia i la conculcació de drets que situa Espanya al marge de la pròpia constitució amb la connivència d'Europa

Crec en la força de les paraules i en la necessitat de dir les coses pel seu nom. Com que alguns pensaran que utilitzo termes massa gruixuts poso unes quantes definicions del diccionari com a prova que, segur, m'estic quedant curt.

Aberració: Desviació, especialment de la veritat, de la rectitud, d'un principi, de l'estat natural, del tipus ordinari. 

Connivència: Complicitat moral consistent a fingir ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat.

Conculcar: Violar, infringir un pacte, una llei, una regla
(més glossari al final del text)

Davant l'allau d'involució democràtica per part del govern d'Espanya i des de l'observació del cúmul d'actes irresponsables, de la vulneració i conculcació de drets fonamentals i des de l'incompliment dels mínims imprescindibles exigibles a un estat de dret, com per exemple la existència d'una separació real i efectiva dels poders executiu, legislatiu i judicial, vull expressar, des d'aquesta plataforma que és el meu bloc, la més ferma de les condemnes a les forassenyades, ilegítimes i inconscients decisions del govern d’Espanya en el seu intent desesperat per anul·lar i usurpar les institucions de l’autogovern de Catalunya.

La intervenció de la Generalitat de Catalunya, institució amb una llarga i històrica trajectòria democràtica, reconeguda en l’ordenament jurídic actual des d'abans de la Constitució, suposa que Catalunya serà governada des de Madrid per part d’un partit, el PP, que només té un 8,5% dels vots catalans . Un partit amb una més que dubtosa credibilitat pel que fa a la imatge d'honestedat i a l'obligació d'obrar amb rectitud i conforme al deure.  Una organització amb la imatge pública i amb els seus principals gestors embrutats per les sospites fonamentades i, en alguns casos, amb sentències condemnatòries dictades, d'haver obrat il·legalment o pervertint les institucions tant en matèria de finançament del partit com pel que fa a la seva gestió en diferents governs arreu de l'estat espanyol (Gúrtel, Púnica, Lezo, Noos, Acuamed, Andratx, Auditori, Barcenas, Naseiro, torres de Calatrava, Túnel de Sòller, Scala, Rasputín, etc.)

Observem doncs amb aquest comportament una greu aberració democràtica amb la connivencia de la Unió Europea, usurpant l'exercici del poder i de la política a Catalunya als que havien guanyat prèviament aquesta potestat i privilegi a les urnes.

La pràctica anul·lació de les funcions pròpies del Parlament de Catalunya suposa dinamitar la separació dels poders executiu i legislatiu i constitueix un fet mancat de precedents a l’Europa democràtica. La intervenció dels mitjans de comunicació públics, TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN, l'agència catalana de notícies, comporta la instauració de la censura a la llibertat d'informació, esborra la pluralitat opinió  i impedeix la seva tasca de difusió de la llengua i la cultura catalanes.

Aquesta forma de procedir és idèntica a la que va tenir la dictadura franquista amb els mitjans de comunicació, amb les manifestacions culturals, amb  l'educació i amb tota la societat.  Instaurar la censura i emmordassar de nou els professionals de la comunicació que treballen en els mitjans públics a Catalunya suposa, de fet, situar el mateix govern d'Espanya directament fora dels sagrats marges de la caduca constitució que asseguren voler defensar. També està liquidant de facto, per la via del decret i la imposició,  la validesa d'aquesta llei (la constitució) i deixant sense efecte tota legitimitat a les accions que tracta d'imposar.

Tot això, juntament amb l'ús desmesurat de la força per part de cossos de seguretat i paramilitars de l'Estat, policia nacional i guardia civil, contra la ciutadania de Catalunya,  amb un especial acarnissament i crueltat vers les dones i les persones grans, durant la celebració del referèndum del 1-O, ha desposseït de tota legitimitat democràtica les institucions de l'Estat i les ha situat fora dels marges de les seves pròpies lleis.  També ha situat Espanya fora dels marges de les lleis i del conjunt de mesures contingudes en els corpus legislatius i normatius vigents a la Unió Europea així com els que recullen tots els tractats internacionals. Aquestes lleis, normes i reglaments sustenten la base sobre la qual els estats del món han falcat la seva raó de ser i l'esperit de respecte als drets universals i fonamentals i des dels quals es conreen, promouen i defensen valors democràtics com la llibertat,  la fraternitat, la igualtat i la justícia social. Si Espanya ha desistit a ser una democràcia amb aquestes mesures, l'acceptació d'aquesta renúncia per part de la UE  converteix Europa en còmplice per omissió i negació d'auxili i vulnera, un cop més, el seu esperit fundacional. Europa no pot acceptar sumar-se a aquesta connivència com ja ha fet massa vegades en la seva història recent mirant cap a una altra banda.

El món va haver de veure les imatges del genocidi als Balcans abans de veure la intervenció d'Europa en el conflicte. El món ha hagut de veure les imatges de centenars de refugiats ofegats a la mediterrània i milers d'aquests refugiats amuntegats en camps a les portes d'entrada de l'UE i ha contemplat la vergonyant inacció d'Europa en l'emergència humanitària. El món ha vist també la violència indiscriminada sobre la societat civil catalana mentre aquesta intentava exercir, de forma pacifica en un referèndum d'autodeterminació, el seus drets polítics fonamentals (reunió, participació,  sufragi, manifestació i d'expressió, entre d'altres)  i veu com reincideix una i altra vegada a aplicar la covarda estratègia de l'estruç.

L'ús de la violència indiscriminada contra la població civil, el segrest de les institucions democràtiques escollides (també democràticament i pacíficament pels ciutadans), la substitució d'aquestes institucions de govern, legítimament escollides, per buròcrates i tecnòcrates imposats i no referendats en unes eleccions i, finalment, i tant greu com la resta de punts esmentats, la implantació dels instruments de repressió: la censura informativa i lingüística comporten l'abandó i la renúncia a la Democràcia per part de l'estat espanyol per retrotreure's de nou a la dictadura.

Davant aquests atacs als drets fonamentals dels ciutadans,  vull refermar el meu compromís amb les llibertats i la democràcia i vull afegir-me al clam per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez,  els dos presidents de les dues entitats ciutadanes organitzadores de les manifestacions pacífiques dels darrers set anys, Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana, que han estat empresonats sense fiança i sense haver comés cap delicte.

glossari :

situar al marge: deixar sense participació en alguna cosa.

involució: regressió social

vulnerar: causa un dany o un prejudici, sobretot moral ( en els sentiments, els drets, etc) d'algú

instaurar: establir de nou

caduc: pròxim  a caure, destinat a desapareixer aviat, que no té la força de mantenir-se 

validesa: que té plena eficàcia lògica o legal

legitim: fundat en dret, vàlid perquè es conforma a llei, als principis acceptats

tecnòcrata: persona que exerceix un poder polític en virtud de la seva preparació tècnica

buròcrata: persona al servei de l'administració pública. També funcionari que es caracteritza pel seu comportament ineficient i poc responsable.

usurpar: apropiar-se sense dret

desistir: renunciar a alguna cosa, abandonar un dret.

pacífic: de pau. Que és o s'esdevé en pau. No agressiu, no violent. 


democràcia: sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d'interès col·lectiu

dissabte, 22 d’abril del 2017

Dos artistes que ens han deixat

Avui ens ha deixat en Joan Colell, Pere Tapias. Aquí escoltareu la seva veu enregistrada com a part d'un reportatge, encara inèdit, sobre un altre artista i amic seu, també desaparegut, l'Armand Cardona Torrandell. Sobre l'artista i la persona en vam parlar fa més de deu anys a propòsit d'un dels seus treballs musicals, l'edició del disc Passeig del Carme.

Hauré d'afanyar-me a acabar el reportatge que ja porta força temps aturat, massa temps aturat. Es un projecte per parlar del pintor a partir dels records que tenen les persones que el van conèixer i que tenen obra seva. Els quadres d'Armand Cardona Torrandell estan força repartits en moltes cases vilanovines. L'Armand Cardona Torrandell era força generós en aquest aspecte i regalava dibuixos, teles, apunts sobre paper, roba o el primer suport que li caigués a les mans.

Això és doncs un tastet d’un projecte que en principi volia titular "El meu Cardona".



Joan Colell Xirau, Pere Tàpias 19.05.1946 - 22.04.2017 from Jordi Úbeda on Vimeo.