Crec en la força de les paraules i en la necessitat de dir
les coses pel seu nom. Com que alguns pensaran que utilitzo termes massa
gruixuts poso unes quantes definicions del diccionari com a prova que, segur,
m'estic quedant curt.
Aberració: Desviació, especialment de la veritat, de la
rectitud, d'un principi, de l'estat natural, del tipus ordinari.
Connivència: Complicitat moral consistent a fingir
ignorància sobre la falta d'algú, especialment d'un subordinat.
Conculcar: Violar, infringir un pacte, una llei, una regla
(més glossari al final del text)
Davant l'allau d'involució democràtica per part del govern
d'Espanya i des de l'observació del cúmul d'actes irresponsables, de la
vulneració i conculcació de drets fonamentals i des de l'incompliment dels
mínims imprescindibles exigibles a un estat de dret, com per exemple la
existència d'una separació real i efectiva dels poders executiu, legislatiu i
judicial, vull expressar, des d'aquesta plataforma que és el meu bloc, la més
ferma de les condemnes a les forassenyades, ilegítimes i inconscients decisions
del govern d’Espanya en el seu intent desesperat per anul·lar i usurpar les
institucions de l’autogovern de Catalunya.
La intervenció de la Generalitat de Catalunya, institució amb una
llarga i històrica trajectòria democràtica, reconeguda en l’ordenament jurídic
actual des d'abans de la
Constitució , suposa que Catalunya serà governada des de
Madrid per part d’un partit, el PP, que només té un 8,5% dels vots catalans .
Un partit amb una més que dubtosa credibilitat pel que fa a la imatge
d'honestedat i a l'obligació d'obrar amb rectitud i conforme al deure. Una organització amb la imatge pública i amb
els seus principals gestors embrutats per les sospites fonamentades i, en
alguns casos, amb sentències condemnatòries dictades, d'haver obrat
il·legalment o pervertint les institucions tant en matèria de finançament del
partit com pel que fa a la seva gestió en diferents governs arreu de l'estat
espanyol (Gúrtel, Púnica, Lezo, Noos, Acuamed, Andratx, Auditori, Barcenas,
Naseiro, torres de Calatrava, Túnel de Sòller, Scala, Rasputín, etc.)
Observem doncs amb aquest comportament una greu aberració
democràtica amb la connivencia de la Unió Europea , usurpant l'exercici del poder i de
la política a Catalunya als que havien guanyat prèviament aquesta potestat i
privilegi a les urnes.
La pràctica anul·lació de les funcions pròpies del Parlament
de Catalunya suposa dinamitar la separació dels poders executiu i legislatiu i
constitueix un fet mancat de precedents a l’Europa democràtica. La intervenció
dels mitjans de comunicació públics, TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN, l'agència
catalana de notícies, comporta la instauració de la censura a la llibertat
d'informació, esborra la pluralitat opinió
i impedeix la seva tasca de difusió de la llengua i la cultura
catalanes.
Aquesta forma de procedir és idèntica a la que va tenir la
dictadura franquista amb els mitjans de comunicació, amb les manifestacions
culturals, amb l'educació i amb tota la
societat. Instaurar la censura i
emmordassar de nou els professionals de la comunicació que treballen en els
mitjans públics a Catalunya suposa, de fet, situar el mateix govern d'Espanya
directament fora dels sagrats marges de la caduca constitució que asseguren
voler defensar. També està liquidant de facto, per la via del decret i la
imposició, la validesa d'aquesta llei
(la constitució) i deixant sense efecte tota legitimitat a les accions que
tracta d'imposar.
Tot això, juntament amb l'ús desmesurat de la força per part
de cossos de seguretat i paramilitars de l'Estat, policia nacional i guardia
civil, contra la ciutadania de Catalunya,
amb un especial acarnissament i crueltat vers les dones i les persones
grans, durant la celebració del referèndum del 1-O, ha desposseït de tota
legitimitat democràtica les institucions de l'Estat i les ha situat fora dels
marges de les seves pròpies lleis. També
ha situat Espanya fora dels marges de les lleis i del conjunt de mesures
contingudes en els corpus legislatius i normatius vigents a la Unió Europea així com
els que recullen tots els tractats internacionals. Aquestes lleis, normes i
reglaments sustenten la base sobre la qual els estats del món han falcat la
seva raó de ser i l'esperit de respecte als drets universals i fonamentals i
des dels quals es conreen, promouen i defensen valors democràtics com la
llibertat, la fraternitat, la igualtat i
la justícia social. Si Espanya ha desistit a ser una democràcia amb aquestes
mesures, l'acceptació d'aquesta renúncia per part de la UE converteix Europa en còmplice per omissió i
negació d'auxili i vulnera, un cop més, el seu esperit fundacional. Europa no
pot acceptar sumar-se a aquesta connivència com ja ha fet massa vegades en la
seva història recent mirant cap a una altra banda.
El món va haver de veure les imatges del genocidi als
Balcans abans de veure la intervenció d'Europa en el conflicte. El món ha hagut
de veure les imatges de centenars de refugiats ofegats a la mediterrània i
milers d'aquests refugiats amuntegats en camps a les portes d'entrada de l'UE i
ha contemplat la vergonyant inacció d'Europa en l'emergència humanitària. El
món ha vist també la violència indiscriminada sobre la societat civil catalana
mentre aquesta intentava exercir, de forma pacifica en un referèndum
d'autodeterminació, el seus drets polítics fonamentals (reunió,
participació, sufragi, manifestació i
d'expressió, entre d'altres) i veu com
reincideix una i altra vegada a aplicar la covarda estratègia de l'estruç.
L'ús de la violència indiscriminada contra la població
civil, el segrest de les institucions democràtiques escollides (també
democràticament i pacíficament pels ciutadans), la substitució d'aquestes
institucions de govern, legítimament escollides, per buròcrates i tecnòcrates
imposats i no referendats en unes eleccions i, finalment, i tant greu com la
resta de punts esmentats, la implantació dels instruments de repressió: la
censura informativa i lingüística comporten l'abandó i la renúncia a la Democràcia per part de
l'estat espanyol per retrotreure's de nou a la dictadura.
Davant aquests atacs als drets fonamentals dels
ciutadans, vull refermar el meu
compromís amb les llibertats i la democràcia i vull afegir-me al clam per la
llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez,
els dos presidents de les dues entitats ciutadanes organitzadores de les
manifestacions pacífiques dels darrers set anys, Òmnium i l'Assemblea Nacional
Catalana, que han estat empresonats sense fiança i sense haver comés cap
delicte.
glossari :
situar al marge: deixar sense participació en alguna cosa.
involució: regressió social
vulnerar: causa un dany o un prejudici, sobretot moral ( en
els sentiments, els drets, etc) d'algú
instaurar: establir de nou
caduc: pròxim a
caure, destinat a desapareixer aviat, que no té la força de mantenir-se
validesa: que té plena eficàcia lògica o legal
legitim: fundat en dret, vàlid perquè es conforma a llei,
als principis acceptats
tecnòcrata: persona que exerceix un poder polític en virtud
de la seva preparació tècnica
buròcrata: persona al servei de l'administració pública.
També funcionari que es caracteritza pel seu comportament ineficient i poc
responsable.
usurpar: apropiar-se sense dret
desistir: renunciar a alguna cosa, abandonar un dret.
pacífic: de pau. Que és o s'esdevé en pau. No agressiu, no
violent.
democràcia: sistema de govern basat en el principi de la
participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de
decisions d'interès col·lectiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada