Desballestaments
I.- Qui perd la mitgera perd la identitat.
Tot i que de forma immediata perd la intimitat. Passa a compartir amb la resta
de mortals els gustos personals sobre l’interiorisme, els colors de les parets,
la rajola de la cuina, amb sanefa o sense, la dels lavabos, els papers pintats
que ens evoquen la dècada exacta en què la llar va aturar la seva evolució en
el temps. I la memòria i els esperits que pugen cansadament el record dels
graons que l'enderroc ha deixat impresos a la paret. Quines són les pitjors
esquerdes? Les que fereixen els murs esgotats pel pes dels anys o les de la
pèrdua del racó on jugaves, o la cantonada on vas fer el primer petó?
II.- Sobre el pentagrama
longitudinal s'afileren, dels baixos a l’àtic, perfectament anivellades les
notes dela Simfonia dela Destrucció.
Primer moviment,
per a trepant, picot i escarpra.
Comença amb un
tremolor suau de les teules catalanes, la teula de barba de seguida es
desmarca, la segona veu la porten la teula àrab i la teula canalera.
Andante amb Terrabastall. Els travessers
modulen un gemec in crescendo que esclatarà en cedir el trespol acompanyat de
les encavallades que grinyolen anticipant el següent moviment.
Els revoltons comencen a picar fort, ara en
cau un, ara un altre. Entren les macetes i els cisells ataquen la coberta als
quatre vents. Els contraforts i la jàssera marquen amb un so de fons el
contrapunt. La Ilata i la gelosia amb prou feines se senten.
Segon moviment. La
Saranda
Entren paletins, paletes i pales. Tota la
secció de tallarajoles els segueix i a continuació els taulons, taulats,
tascons i tenalles. Per sota el zum zum del martell pneumàtic i la piconadora.
De mica en mica tomen des de la llunyania els pitxolins. Arriba el tom del
llambordí solista que plana sobre els forjats, vençuts al so del compressor.
Cassetons i cavallets entren del celobert, la presència de la barrina es
demolidora i apuntala el conjunt abans del remat final.
Tercer moviment.
L’abocament
L’armadura
d'aquest tercer moviment canvia substancialment i també el ritme que ara serà
contrapetjat.
Desenrunen primer
els Linòleums. L’eruga arrossega els baixos. Les gavetes i picoles se situen en
una escala major. Telèmetres i teodolits prenen relleu, anivellen l'excessiu
protagonisme dels elements percutius . Les brèndoles fan un bloc compacte i
homogeni, bel calçat que contrasta amb el llistó de galze. Un apoteosi final el
vibratto de les toves i tovots i el cor final de la voladura on es precipiten trencaaigües i sostrades mentre
els maons calats, maons de queixal i maons refractaris semblen esmicolar-se i
rendir-se a la contundència de la retroexcavadora.
Una delícia,
encara més, si és en directe. Si no la podeu adquirir en disc abrasiu.
lll.- Els murs es replantegen, s'aixequen,
s'aplomen, s'assenten, es consoliden, es grafitegen, s'esquerden, s'apuntalen,
s'enderroquen i de vegades, davant l’evidència de la injustícia, fins i tot cauen.
Potser no sempre cal esperar que el cicle del mur es compleixi de forma
natural.
Postrucció
Sobre les fotografies de Llorenç Melgosa
 |
| Llorenç Melgosa |
Quatre Mirades
Aquest és el títol d’una exposició que va
organitzar la Fundació Ferreruela Santfeliu a la seva seu lleidatana ja fa uns
anys. En Laurent, un dels millors fotògrafs amb qui he tingut el plaer de
treballar i amb el que he compartit algun que altre somni periodístic poc
reeixit econòmicament però extraordinàriament estimulant, buscava algú que els
escrivís quatre ratlles pel catàleg de la mostra i va pensar en mi. Així que de
la meva mirada sobre els treballs dels quatre fotògrafs que hi participaven es
van destil·lar aquests textos que són la recreació sobre les imatges de Josep
Barbero, Xavier Goñi, Llorenç Melgosa i el mateix Laurent. Amb el seu treball
em vaig enfrontar amb el repte d’haver de fer la interpretació d’una
interpretació prèvia de quatre enfocs de la realitat absolutament diferents
entre sí. Aquest textos són la resultant d’aquesta unió de forces, una cinquena
mirada. Una mirada verbal perquè no es tampoc del tot exacte i cert allò que una
imatge val més que.... (taxin a voluntat el preu que atorguin en nombre de
paraules). De vegades els somnis o els territoris a on ens condueixen, ens
transporten, ens traslladen i, en ocasions, ens desterren les paraules no
serien possibles sense pronunciar-les. Aquest no és el cas, però calia, al menys,
intentar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada