Si la primavera us ronda...Misty

 

Misty, tot un clàssic que ha esdevingut un estàndard jazzístic del repertori de les millors veus, des de Sara Vaughan a Ella Fitzgerald, per citar algunes de les versions més clàssiques fins a les mes rítmiques, però igualment interesants, de Della Reese o Julie London. Entre les veus masculines que s’hi han atreviat amb el tema hi ha Fank Sinatra o Billy Eckstine. La va composar el pianista Errol Garner cap allà al 1954. Crec que inicialment el tema era instrumental i Johny Burke va escriure i incorporar la lletra al tema amb posterioritat. L'any 1959 va ser el tema que va catapultar a l'èxit el tercer disc de Johnny Mathis que fa una versió prou aconseguida i que circula per YouTube entre centenars de versions més del tema, no us les podreu acabar.

Té el meravellós encant de les coses simples. I és perfecta per si us ronda la primavera i de sobte us desperteu amb unes irrefrenables ganes de cantar.

No soluciona el tema de l'astènia, ni el de la crisi... per aquestes coses consulteu el metge de capçalera o reclameu a Bankia segons la necessitat a satisfer.

Del Peix "All Covers", edició especial. Tristesa gratuïta

Hi ha dies que, sense motiu, t'embolcalla la tristesa. 

Sense raó i sense permís. 

T'envaeix com la vinya verge envaeix la tanca del jardí. S'emparra pels murs i apareix, de sobte, amb les seves petites i resistents ventoses, arrapada al vidre de la finestra, com envejant l'ombrívol interior de la casa, tafanera. 

Com a tot agent invasor la pots combatre amb totes les eines a l'abast i probablement vèncer-la sense mes entrebancs. Un altra cosa és que tinguis tendències depressives, que per sort no és el cas. Quina sigui la glàndula que segrega optimisme en el meu organisme esta em mode "hipo".

 Per això quan la tristesa truca a la porta, sense cap excusa aparent o rellevant, com l'amic que es deixa caure un dia per fer cafè sense programació prèvia, la deixo passar. No la convido a quedar-se. Però tampoc refuso la seva presència. Si has vingut potser calia veure's. Penso mentre intento esbrinar quin ha estat el detonant de la seva gratuïta aparició. 

Aquest tema d'Elton John no parla de la tristesa pròpiament, tot i ser ben trista. En dies com els que descric, procuro acomiadar-la amb quelcom que es pugui endur amb ella. Avui li he endossat aquesta cançó que feia dies que em rondava, com si en el fons l’estigués esperant, a la molt imprevista.