Misty, tot un clàssic que ha esdevingut un
estàndard jazzístic del repertori de les millors veus, des de Sara Vaughan a
Ella Fitzgerald, per citar algunes de les versions més clàssiques fins a les
mes rítmiques, però igualment interesants, de Della Reese o Julie London. Entre
les veus masculines que s’hi han atreviat amb el tema hi ha Fank Sinatra o
Billy Eckstine. La va composar el pianista Errol Garner cap allà al 1954. Crec
que inicialment el tema era instrumental i Johny Burke va escriure i incorporar
la lletra al tema amb posterioritat. L'any 1959 va ser el tema que va
catapultar a l'èxit el tercer disc de Johnny Mathis que fa una versió prou
aconseguida i que circula per YouTube entre centenars de versions més del tema,
no us les podreu acabar.
Té el meravellós encant de les coses
simples. I és perfecta per si us ronda la primavera i de sobte us desperteu amb
unes irrefrenables ganes de cantar.
No soluciona el tema de l'astènia, ni el de
la crisi... per aquestes coses consulteu el metge de capçalera o reclameu a Bankia
segons la necessitat a satisfer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada