Quan ImMovistar em toca la fibra

Passant per la plaça dels Àngels, davant del MACBA, l’altra nit, camí de la rutinària anada cap al pàrquing abans de marxar cap a Vilanova, vaig assistir al final del rodatge de l’anunci de Talòsfònica/Immovistar. Ara fa poc dies han començat a emetre l’anunci en qüestió. A l’espot, amb tota la prepotència de la multinacional ens venen la velocitat que comporta la fibra òptica i que situen en 100 megues.

Com que la publicitat em fascina des de sempre em va agradar assistir a part del rodatge. escenografia i complements eren realment curiosos sobretot els monopatins tunejats amb tubs de neó de llum negra amb dominant de llum ultraviolada. Curiosament crec que en l’anunci han desaprofitat tant com han pogut l’element alternatiu, aventurer i dinàmic de la pràctica del skate i sobretot del patinatge a la nit quese suposa que per això il·luminaven les planxes rodants. Però no, els monopatins eren només això decoració, atrezzo, simples pongos. S’ha d’entendre que estem parlar de Talòsfònica (per molt que Immovistar es vesteixi de seda, talòsfònica es queda) amb la qual cosa els conceptes com aventura, dinamisme, transgressió són inconcebibles fins i tot en el missatge publicitari que, ves per on, podia ser l’únic espai que els quedava on posar-hi una mica de creativitat al tema. Bé al menys suposo que se’ls ha d’agrair l’absència total d’impulsos creatius, continuen tan avorridament monopolistes , gasius i tristos com han estat sempre. De fet per això els anomeno ImMovistar, una imatge de marca molt més adient atenent al seu modus operandi.

Exagero? Passat de voltes? Jo crec que em quedo curt.

Pocs dies després d’enregistrar les imatges d’aquest anunci, que vaig guardar a l’espera de veure’l emès per TV, vaig ser víctima directa de la incompetència, prepotència i arrogància d’aquests talossos de la telefonia: Immovistar. Els anomenaré així des d’ara i per sempre més

Pocs dies abans d’enregistrar les imatges, una brigadilla d’una subcontracta d’Immovistar es va presentar al pis de Barcelona. Formaven part del equips d’operaris que instal·len la fibra òptica a Barcelona. Nosaltres no som clients d’Immovistar però vam ser els veïns de l’escala que, amablement, els vam obrir la porta del terrat i, el pitjor de tot, els vam indicar on podien trobar aquestes claus d’accés al terrat perquè hi poguessin accedir i treballar més còmodament sense haver d’estar trucant contínuament i amb la única condició que, sis plau, no les prenguessin per no deixar-nos sense poder arribar als estenedors de la roba. Vaja que els vam facilitar la feina tant com va ser possible. En agraïment per l’amabilitat ens van fer passar per un calvari de putades sense nom, sense indemnització ni, òbviament, demanda de disculpes ni penediment.

Fidels a la confiança que mereix una companyia com Immovistar els operaris van satisfer amb escreix les expectatives dipositades. Es van endur la clau, segons van confessar després, per fer-ne una còpia. Sí, si una còpia. Sense encomanar-se a ningú, demanar permís ni res. A la brava! i deixant una rentadora per estendre perquè no hi vam poder obrir la porta del terrat.

No satisfets amb això ens van obsequiar deixant-nos aquell divendres tarda, el divendres abans del pont de l’1 de maig, sense línia de telèfon i sense connexió a Internet. Òbviament vam passar la incidència a la nostra companyia que, molt amablement, ens va indicar que es posaven a treballar però que no hi confiéssim que durant el pont el problema es ressolés.

El millor de tot va ser la incompetent, prepotent, malcarada i sobretot, mentidera, agent de desatenció i encabronament al client d’ImMovistar (el nom de la divisió on treballa no es aquest però els efectes que causa son literalment, fils per ronda. aquests).  Vaig finalment aconseguir connectar amb aquesta inútil després de passar un autèntic infern i batallar amb els infectes contestadors automàtics de 1004 i dels 902 corresponents. Un veritable partit de ping-pong que et deixa exhaust i que mai serveix per resoldre res. Són aparells programats només per atendre clients de telefònica, t’obliguen a teclejar els números de telèfon una i un altra vegada. I amb la crisi han eliminat les opcions de “... i si no és cap de les 22 opcions anteriors esperi serà atès per un dels nostres tele operadors que, a més a més, no farà cap mena de cas sobre la opció d’idioma que ha escollit abans (fixeu-vos en el detall que ara ja no som atesos per persones, això quedaria com d’humans... i es tracta de deshumanitzar sempre que es pugui)

Conclusió, que encara que vulguis ser nou client de telefònica es veu que no pots, a no ser que tinguis la “sort” que un teleoperador et truqui cosa que sempre passa en el moment més inoportú i no pas quan tu vols. La mal educada amb la que finalment vaig aconseguir parlar no solament no va voler, ni tan sols es va plantejar intentar-ho, esbrinar si era possible avisar els equips de treball per tal que poguessin resoldre el desastre que havien organitzat al terrat de casa. És que, exactament igual que si fos  el robot que tanta feina em va costar torejar fins arribar a ella l’única frase que es veu estava capacitada per articular era: “És impossible, impossible, impossible que un tècnic de ImMovistar toqui un cable d’una altra companyia. Això els nostres tècnics no ho fan mai”.

Va ser inútil demanar, suplicar i intentar fer-li entendre que amb una simple trucada d’avís als treballadors probablement s’hauria pogut arreglar el problema. Estava condemnat a entendre'm amb la meva operadora. Nova tongada de trucades, més contestadors, etc. per concloure que la meva operadora només era capaç de diagnosticar que, efectivament, alguna cosa passava amb la línia perquè no rebien cap senyal des del meu domicili i així era impossible sincronitzar mòdems i línia de telèfon. I que molt probablement si algú havia estat remenant cables al terrat fos el causant de la incidència.

L’endemà dissabte van aparèixer, de casualitat, dos operaris d'ImMovistar que, segons van dir, no venien com a conseqüència de les nostres queixes sinó que estaven inspeccionant la feina dels seus companys.

Els vam exampar perquè van venir a demanar la clau per accedir al terrat, la clau que nosaltres havíem retirat de l’amagatall. Teníem la plena confiança en la competència dels treballadors de ImMovistar i gairebé la certesa que, uns treballadors tan eficients, no s’haurien passat la clau entre ells.

Què ens van explicar aquest operaris després de fer-los saber el desastre? Doncs que la instal·lació del terrat estava mal feta i segurament havien posat un cable equivocat que caldria canviar totalment. Havien trobat cables desconnectats que van tornar a connectar tot i que amb això no ens van aconseguir connectar de  nou la línia. Això sí, ens van confirmar que la inútil d’ImMovistar del dia abans havia mentit descaradament, cosa que ja intuíem. “Tots els cables són de Telefònica. No hi ha cables de companyies diferents, tots son de Telefònica. De casa seva cap a dins els cables son seus i de les seves operadores però la resta tot es telefònica”.

La línia de telèfon i ADSL es va restablir, tal i com haviem explicat fins a l’esgotament que passaria, així que els inútils de la primera brigada van tornar a la feina el dimecres següent. Després de passar 4 dies sencers incomunicats i d'autoexilar-nos per poder treballar.

Vam saber que la brigada tornava a la feina perquè van trucar a la porta de casa per demanar... la clau per accedir al terrat! Havien perdut la còpia. Els vam suggerir algunes alternatives com l’escalada urbana, l’helicòpter o posar-se en contacte amb el president de l’escala perquè els obris la porta perquè nosaltres no erem clients d’aquella companyia d’incompetents i que, a més, no sabíem res de cap clau per accedir enlloc.

Immovistar pot anar fent les campanyes publicitàries que vulgui. Veient com treballen els seus operaris, i el nivell de tracte personal que tenen, la poca classe i educació i la prepotència i ús reiterat i persistent de la mentida que gasten, serà difícil que em cregui que estan en condicions d’oferir res ni cap servei que m’interessi... així que quan va trucar el teleoperador en nom d’ImMovistar la setmana després del pont per intentar tocar-me la fibra amb l’oferta comercial d’un nou i millor servei de telefonia de 100 megues ... li vaig dir, amb tota la calma que vaig ser capaç de mostrar i molt clarament, el punt anatòmic pel qual podia introduir-se el cable tantes vegades com les megues de l’oferta.