Enyor de l’escalf d’estiu?
Melangia
per la inevitable,
l’evident impotència solar?
Privats de sagetes
que els fereixin
que els alliberin
Rovellen
el verd d’amor
caduc el ver amor
De-fall-iran
Dessagnen en roig
i moriran morades
Mentre declinen
El capvespre me les plora al jardí
i em regala aquests
cors de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada