Deliri

Ja tenia ganes de fer crèixer una mica la secció del Ego-tunes. Perquè darrerament només incorporava temes a la secció de versions del Peix "all Covers" i no a la llista de composicions pròpies. I calia posar-hi remei.

Així que aprofito el dia d'avui, 13 de desembre de 2012, dia del meu 49è aniversari, per capgirar els costums. En comptes d'esperar rebre regalets, seré jo qui ofereixi el present a amics i coneguts i a totes les pobres víctimes que es prestin a escoltar-ho.

Per què el regalet?

En primer lloc per celebrar la vida (la meva, per exemple, aprofitant la conjuntura). Per què tinc la sensació que necessitem motius de celebració, encara que les ganes o les circumstàncies no acompanyin. Per transmetre una mica de vibració positiva i, segurament, la música sigui millor vehicle que la paraula.

Per què els que ja em coneixen ja saben que m’agrada dur la contrària per vici i si avui toca rebre regals doncs jo vaig i capgiro la troca.

Per tot això, perquè em dona la gana i per què em venia molt de gust, aquí us deixo aquest fruit de la passió i del Deliri...

Sobre la banda que m’ha acompanyat per a l'ocasió, només puc afegir que els estaré eternament agraït per totes les seves aportacions sonores. Han intervingut tots els meus alter ego a la xarxa. La esquizofrènica banda la conformen: Liam E. Post, al djembe senegalès; Sergi Dia Gilef, a les maraques i sonalls veneçolans, Mar Yuspe Tipa a la granota i Miquel Veri Esnikof als pals de pluja i novament jo, com sempre, a la guitarra i la veu. Ja ho veieu això és el Deliri dins del deliri. 

I a sobre, cap d'ells té la més mínima noció sobre la tècnica dels instruments que van escollir per acompanyar al que canta... delirant.