Veles e-Vents: 2012 mor... 2013, més et val que em facis peça

dilluns, 31 de desembre del 2012

2012 mor... 2013, més et val que em facis peça

Una nova cançó per l'Ego-tunes.
Per acomiadar un any d'incerteses i aventures diverses.
Per dir-li a la Mireia que malgrat els malgrats... som un equip.
Que per sobre de la crisi, hi ha l'amor... i moltes més coses.
I perquè al 2013 hi hagi moltes més coses que ens facin peça.

Bon any a tothom... el viatge continua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Del peix "all covers"

Les versions de temes que, per alguna raó, m'agraden.

Sem dizer adeus

Cover d'un tema de Paulinho Moska... m'agrada tot d'aquest músic

Quem Sabe Isso Quer Dize Amor

Cover d'un tema de Milton Nascemento i que canta Paulinho Moska

Namora conmigo

El tema és de Paulinho Moska

Pensando en voce

Versió del tema de Paulinho Moska

A primera vista

Versió del tema de Pedro Aznar tot i que la canço és de Chico Cesar. Crec que som davant un d'aquells casos en què la versió millora substancialment l' original.

Amor de Juventud

Versió del tema de Pedro Aznar

Soñar contigo

Versió del meravellós i genial tema de Toni Zenet

Un beso de esos

Versió d'un dels temes del disc Los Mares de China de Toni Zenet.

Estela

A veure com negar ara que sóc fan acabat de Toni Zenet, una altra versió del mateix disc que, perquè no reconeixer-ho, és absolutament meravellós... quina enveja.

Ella era mala,

No es obsessió, és que no en té cap de dolenta el tio. Fa ràbia.

Oceano

versió d'una obra mestra de la música brasilera i del mestre Djavan

Samurai

Versió del tema de Djavan que obria la cara B d' un dels millors discs de la música brasilera cap a finals del 70, 1978 per ser exactes. El disc en questió es deia Luz. Va ser un amor a primera oïda... i encara dura

Se dejava llevar

Versió del tema d'Antonio Vega

Una décima de segundo

Versió del tema d'Antonio Vega

Meu

Cover del tema de Djavan, del seu disc Milagreiro

Sorri

Smile és un tema compost per Charlie Chaplin en 1936 i que va formar part, com a tema instrumental de la seva pel·licula Temps Moderns . Al 1954 John Turner i Geoffrey Parsons van afegir lletra al tema. Aquest ha estat versionat des d’aleshores per cantants com Nat King Cole, Petula Clark, Elvis Costello, Dalida, Eric Clapton, Jimmy Durante, Judy Garland. Misia, Diana Ross i un sense fi de cantants. Una de les versions, per a mi una de les més boniques, és la que va fer Djavan a partir de la versió en portuguès de 1955 de Joao de Barro i que van titula Sorri. L’any 1996 la va incorporar al repertori del seu disc Malásia i es va convertir en un dels èxits del cantant.

Raggio de sole

Cover del tema de Francesco de Gregori

Roma, 16 anys i em regalen, com a cançó de comiat, una cançó de benvinguda. Immediatament vaig caure enverinat del verí de descobrir que hi havia món i era un món en color, més enllà del blanc i negre generalitzat que trobava arreu. Primer cap d'any fora de casa, primera festa... i Roma...i la Laura que em va regalar de Gregori mentre em robava el cor.

Vorrei comprare uns strada

cover del tema de Fabrizio de André i Ricardo Mannerini per a New Trolls

L'any 1968 Fabrizio de André, Ricardo Mannerini i Gian Piero Reverberi va col·laborar en les lletres del disc Sensa orario, sensa bandiera per al grup italià de rock progressiu New Trolls. D'aquest grup, aquí només arribaven els temes més comercials i horteres. Vorrei comprare condensa i resum, en el vers final, el buit existencial de tota una generació de joves italians, per molt poquet podria ser la meva. Un vers d'una tristesa gairebé infinita. És la segona cançó que em va ensenyar la Laura pels volts dels nostres 17 anys entre Barcelona i Madrid.

Contigo en la distancia

versió del tema del geni cubà Cesar Portillo de la Luz

Deseo Carnal

Cover del tema de Carlos Berlanga i Nacho Canut del disc Deseo Carnal d'Alaska i Dinarama. Un bolero com una casa de pagès amb tota la càrrega dramàtica de una road movie interior, amb descens a l'infern dels dimonis personals inclosa.

Todo se transforma
Cover del tema de Jorge Drexler

Una canción me trajo hasta aquí

Cover del tema de Jorge Drexler

Another day

Cover del tema de James Taylor

Change the world

Cover del tema d'Eric Clapton

She's the one
Cover del tema de Robbie Williams

How deep is your love

Cover del tema de Bee Gees

Rondava els meus 14 anys i a les festes es ballava això. Ahir es va morir un dels que ho cantava (Robin Gibb). Així que mentre em recordo de quan Travolta va posar de moda els colls de les camises sobre les americanes (una moda que ha tingut el detall i bon gust de no tornar per sort de tothom) deixo una versió casolana del tema. Es la baladeta de Saturday Night Fever, una cançoneta d'aquelles de quan volies treure a ballar a la que t'agradava i no sabies quina mena de loctite havies trepitjat o quina mena de força gravitacional actuava sota la sola de les sabates perquè no hi havia (collons) ni manera de moure's cap a la noia. Ara del que no hi ha collons és d'arribar a fer la veu de falset de la cançó sense provocar-se una lesió irreversible a les cordes vocals.

I don't want to talk about it

Cover del tema de Danny Whitten

El primer cop que vaig escoltar aquest tema va ser en el concert de Rod Stewart a la plaça de bous la Monumental de Barcelona corria l'any 1983. Ara no recordo però crec que va ser de les darreres cançons del repertori o ja en els bisos. Alguns anys després vaig escoltar el mateix tema en la versió dels Everything but the girl i em va semblar que l'havien clavat. Han passat els anys i em continuen agradant les dues versions.

Havanera
(Cover del tema d'Eliseu Parra)

Amb l'actual crisi i conjuntura econòmica haurem d'emigrar per trobar feina, cada cop sembla més clar. M'avanço al tema i incloc una havanera, molt bonica per cert, d'Eliseu Parra, en el repertori. Havanera, cançó d'emigrants i que va intervenir, músicalment parlant en el naixement de gèneres tan aparentment oposats, però igualment mestissos, com el tango o el bolero. Com a contribució especial, encara que, tècnicament molt poc virtuosa, el baglamà que sona de fons és grec, el vaig portar cap aquí fa la friolera de 20 anys, després d'una viatge a Creta, el primer dels viatges amb la Mireia. I trobo que s'adiu molt bé amb l'havanera. És dificil de tocar perquè crec que vaig comprar una versió infantil i és extremadament petit per la qual cosa costa molt sostenir-lo mentre el toques. Ja anirem millorant.

Dont' Know Why

(cover del tema de Norah Jones)

Simple, senzill, però molt ben aconseguit, aquest tema de Norah Jones.

Georgia on my mind
cover del tema de Hoagy Carmichael i Stuart Gorell

At last (1941)

Cover del tema de Marck Gordon i Harry Warren intepretat per multitud de grans veus, entre elles, Etta James al 1960 però també per Chet Baker, Nat King Cole, Judy garland, Ella Fitzgerald, Joni Mitchel, Aretha Franklin, Liza Minelli, etc, etc

Les yeux ouvertes

Cover del tema d'Enzo Enzo

Art-&.facts

Brossa Art al Raval

Passejant pel Raval és possible trobar accions com aquesta. La creació d'un grafitti aprofitant com a suport la brossa i els mobles deixats al carrer per la seva recollida i tractament com a residu.

I tot plegat resulta, efímer i d'una netedat meridiana. Em fa pensar en el reciclatge absolut. El rebuig elevat a la categoria de performance artística, tant pel resultat plàstic de la obra mateixa com pel fet d'esdevenir una actuació on creador esdevé alhora actor i el vianant passa a convertir-se en espectador, un voyeur. El vídeo no ho recull però els turistes que hi passaven s'aturaven i li feien fotos. Res a retreure, al capdavall jo el filmava i encara generava més efecte crida. El resultat una improvisada galeria d'art al carrer.

Absolutament estimulant

2010-02-22 20 29 37 from Jordi Úbeda on Vimeo.

Suso 33

Suso domina el tema del grafitti i ha deixat bona mostra a ciutats com Madrid i Barcelona. El vaig conèixer i va accedir a deixar que el seguís una estona mentre spraiava parets. A més de la seva empremta urbana la sala d’exposicions del Caixaforum li havia dedicat un espai per parlar del Hip-Hop com a forma d’expressió d’art urbà

Grafiter from Jordi Úbeda on Vimeo.

El vinil resisteix

Els dj’s prefereixen el vinil al suport majoritari que l’ha desplaçat del mercat el CD. Qualitat, prestacions, versatilitat, glamur... aquests són alguns dels elements que contribueixen a fer que es mantingui més viu que mai i que continuï sent objecte de culte i del desig.

Vinilviu from Jordi Úbeda on Vimeo.

Com es fa un Piromusial

Fins no fa gaire els espectacles de la Font Màgica de Montjuïc com el piromusical de la Mercè costaven dies i dies de feina per casar les coreografies de llum i aigua amb les músiques escollides i la pirotècnia. La tecnologia però ha reduït aquests temps que podien ser de setmanes a pocs minuts. Els espectacles de la Font Màgica es dissenyen ara amb l'ajut d'un generador, simulador i editor que permet estalviar temps i visualitzar a traves de l'ordinador com es comportarà la font. Tot sense haver d'engegar-la. En el projecte hi han intervingut els creadors del Reactable.

El piromusical d'enguany ha petat bé en part gràcies a aquesta nova eina. Al menys alguna cosa ha petat béperquè la resta de la política del Trias i CiU és pólvora mullada.

JordiUbeda-EditorGeneradorISimladorDeLaFontMgicaDeMontjuic363 from Jordi Úbeda on Vimeo.

Free WiFi o UiFifrí

Experiència de xarxa WiFi de connexió a Internet amb caràcter lliure i gratuït al barri de Gràcia de Barcelona. Vaig descobrir el tema després de llegir com, a d'altres paisos marcaven amb guix les parets amb símbols per indicar que en aquell punt funcionava una xarxa Wireless d'accés lliure i gratuït. Evidentment una pràctica proscrita per totes les operadores de telecomunicacions i per l'Estat que les empara però que compta amb tota la meva simpatia i suport per tot el que representa entorn a la ruptura de pràctiques monopolístiques i extorquives.