Desentranyant el 22@

Visitant la central de fred i calor de Districlima al 22@ from Jordi Úbeda on Vimeo.

Aprofitant la celebració de la tercera edició del "48H Open House" a Barcelona, una seixantena de ciutadans i veïns del 22@ van poder visitar l'interior de l'edifici de la central d'energia de Tànger de Districlima que va fer una jornada de portes obertes permetent l'accès i la visita al seu edifici. Sobre els protagonistes d'aquest vídeo es basa el text de l'article que han publicat al bloc d'habitat urbà de l'Ajuntament de Barcelona

“Tant de bo pugui mai fer un projecte per poder-ho incorporar”, desitja en veu alta en Jaume, un jove arquitecte, tot just després de visitar la central d’energia Tànger que forma part de la xarxa urbana de calor i fred de Districlima al 22@. “Respon al que m’esperava. Com a arquitecte he trobat a faltar conèixer una mica més la implantació de l’edifici en el barri però el seu funcionament m’ha quedat força clar”, concloïa en Jaume després de recórrer el subsòl de la central entre canonades, intercanviadors, calderes i tot de vàlvules i aixetes. Aquestes instal·lacions operatives des del 2012, juntament amb la central del Fòrum, en funcionament des del 2004, ofereixen i donen servei de climatització al districte tecnològic del 22@ de forma eficient energètica, econòmica i mediambientalment.

La magnitud de les instal·lacions és un dels elements que més sorprèn. “Quan veus el funcionament de les smart cities pel que fa a les instal·lacions gairebé no te’n fas el càrrec perquè estem acostumats a la mida petita. M’ha semblat molt útil la visita i conèixer les entranyes, que és el que mai es pot veure, d’aquesta nova part del 22@”, sentencia en Manel. És un dels molts arquitectes presents a les visites programades dins el 48h Open House Barcelona. Igual que en Manel, el Javier, que és farmacèutic i veí de la zona, també queda parat en descobrir els budells de la central. “Visc a la vora d’aquí i no podia imaginar que tot això fos així de gran”.

Durant les explicacions del funcionament de la central es feia esment d’alguns dels clients connectats. Districlima dóna servei de climatització amb fred i calor a universitats com la veïna Pompeu Fabra. La central ha tornat a posar en servei l’antiga xemeneia de Ca l’Aranyó en el pati del campus universitari després de restaurar-la. Ara dóna sortida als gasos de la combustió de les calderes de Districlima.

La xarxa també serveix hotels, edificis d’oficines i alguns edificis d’habitatges. El darrer dels clients de la central és la també veïna torre Agbar. La dada que en Jaume trobava a faltar és que en total són 70 els edificis connectats a la xarxa de fred i calor en una àrea de 13 quilòmetres. Pel Ramon Potrony, jubilat, la simple idea de tenir calefacció sense escalfar l’aigua al domicili ja el deixa bocabadat. “Sabia que rebíem gas, electricitat, però que podíem rebre calor o fred? Ho he trobat molt interessant. Ho trobo fantàstic i una manera d’aprofitar-ho tot i de reduir els consums”.

Una altre dels fets que sorprèn Ramon és saber que el solar adjacent a la central és un gran dipòsit on s’hi acumula gel. “Em pensava que era un solar buit i que algun dia veuríem aixecar-es un edifici com tants es fan per aquí. I resulta que no, que és un gran dipòsit. I que hi ha gel!”. Aquest sistema d’acumulació i emmagatzematge del fred possibilita gestionar de forma eficient l’energia en períodes de baixa demanda i la seva conservació fins el moment que calgui ser distribuïda.

Mario és veí del 22@ i viu en un dels edificis d’habitatges que estan connectats a la xarxa. No es va voler perdre l’oportunitat de tafanejar per les instal·lacions. “A casa només rebem aigua calenta sanitària i també per a la calefacció i res més. Volia saber com era el lloc on es generava tot això que rebem. I m’ha sorprès molt, la veritat. A més, tot és tan modern, tan nou, tan net...”, explicava mentre cosia a preguntes a l’operari que guiava la visita. Al Mario i a d’altres veïns els va sorprendre força que la xarxa no funcionés com als Estats Units on s’injecten a les canonades grans quantitats de vapor d’aigua sinó que aquest vapor és processat per generar aigua calenta que es distribueix així, de forma més segura als clients. A la central de Districlima es fa aquesta conversió de l’energia procedent de l’aprofitament del vapor d’aigua. Un vapor que es genera durant la incineració dels residus sòlids urbans de la planta de TERSA. En el procés intervenen uns grans intercanviadors que, d’una banda, permeten obtenir aigua calenta per a la calefacció i, de l’altra banda, transformen l’electricitat generada per la mateixa planta en fred pels aires condicionats.  La planta de TERSA utilitza a més a més l’aigua del mar per refrigerar els seus equips de producció.

La generació del fred per a la refrigeració dels edificis va ser també objecte de bona part de les qüestions demanades i va generar algun dubte. L’Edy, jubilada, va acabar la visita convençuda. “Aquestes coses s’han d’empènyer. Han de tenir èxit. Si no, es deixaran de fer”. L’única recança de l’Edy: “Això té una mica de trampa, tan ecològic com diuen jo diria que no és. Perquè això de refrigerar amb aigua de mar que retornem més calenta... No sé, però també suposo que absolutament ecològic tot, tampoc no pot ser”. La Cristina també coincidia amb l’Edy: “com sempre, el fred no es pot aprofitar d’enlloc, sempre s’ha de generar. M’esperava potser veure si m’explicaven això una mica més àmpliament”.

L’existència de les dues plantes, la central del Fòrum i Tànger, permet garantir el subministrament en períodes de major demanda d’energia tant a l’estiu com a l’hivern ja que es redueix la dependència d’un únic punt de distribució de l’energia.

En Miguel, un estudiant d’arquitectura replica, sense saber-ho, l’Edy: “l’única forma de ser més ecològics és apagar l’aire i passar calor, o posar-se dos jerseis més a l’hivern. Però si no volem perdre confort ... hi perd la capa d’ozó”. Els seus companys de facultat li riuen la broma. Tots han sortit satisfets de la visita. “No sabia el que venia a veure, però m’ha semblat genial perquè a nosaltres ens en parlen molt de la necessitat de centralitzar les instal·lacions als habitatges”, rebla en Miguel.

Tant en Miguel com els seus companys estudiants d’arquitectura intueixen que en un futur no gaire llunyà hauran d’aplicar solucions semblants en els seus projectes. “Aquí treballen amb uns rendiments del 90% i als domicilis s’obtenen rendiments del 60 o del 70%.  Això és el que ens demanarà l’arquitectura en el futur. No és que jo vulgui o no aplicar-ho o que m’agradi més o no, és que crec que serà obligatori”.

Els nivells de consum, com es distribueixen els costos dels subministrament en el cas dels particulars o el fet d’eliminar maquinària i aparells també van centrar bona part de les preguntes dels visitants com la Cristina: “no haver-se de preocupar del manteniment, de les revisions? Això ja és un estalvi molt gran, potser no tant de diners, que al final potser acabes pagant el mateix de factura, com de maldecaps i despeses afegides. A més a més,  tot el que sigui fer coses en termes col·lectius és un benefici per a tots, crec jo”.