Mobiolins

Barcelona celebra el Mobil World Congress. La ciutat està envaïda d'executius lluint acreditacions, maletes, maletins i passejant pel metro. Jo els he vist, amb més concentracio de gent, pujant i baixant a les estacions entre Paral·lel i Liceu. A les habituals cares de treballadors, estudiants, aturats buscant feina i tot l'espectre d'alegries i misèries quotidianes s'ha afegit una nova espècie a l'ecosistema soterrat de la línia 3 (la verda).

No em molesten especialment i, a més, diuen que la cosa va bé per la ciutat (que traduït vol dir que va bé pels quatre gats als que ja els anava bé). És veu que amb el congrès, de retruc, mouen el consum. Ja vaig llegir que les putes tenen més vida que mai durant aquesta setmana. També suposo que el mercat de la coca (i el de la cola, també) deuen haver revifat una mica. Tot sigui per que hi hagi més “consum”.

El metro ha continuat funcionat amb normalitat. La vaga de transport públic que amenaçava deslluir el congrés s’ha desconvocat “exercici de responsabilitat”, diu l’alcalde. Vergonya aliena pels tractaments informatius dels mitjans, penso jo. Que bé que surt tot quan tens tots els media de cara (a cop de subvenció) i amenaçant que la ciutat podria perdre el congrés en funció de la imatge que dona. I posar tot el pes d’aquesta imatge en una vaga de transport per inoportuna que sigui. Tampoc sé de que m’exclamo, Ja hauria de saber que als governs de CiU nomes els preocupen les qüestions d’imatge. La que els altres donen. La que, per contra, ofereixen ells, en canvi, pot ser tant patètica com convingui, si no mireu el continuat servilisme a la Dreta Dretana. Sí, sí els de la doble sigla, el DD. O millor seria dir els de la dreta dretana total (DDT).

Però no vull parlar de política. Tenim el panorama gris i trist que tenim i no dóna per mes. Per tant, no cal dedicar-hi ni un minut. La cosa és que, avui, en l’habitual trajecte cap al centre des de la feina hem escoltat un violinista de carrer (millor de metro. No, no era baixet, es que tocava al metro) d’un cert nivell. Els tradicionals acordions o teclats preprogramats amb “clássics populars d’ahir i de sempre per la Frank Purcell Orchestra” han estat substituïts per un violinista que semblava tenir un cert grau de preparació.

Fins i tot els tibats executius s’han adonat que aquell intèrpret tenia alguna cosa d’especial. Per cert, trobo que per dedicar-se al tema de les noves tecnologies de la informació, a la fabricació, venda i promoció d’aparells sofisticats i que són el darrer  crit de la hight-tech sembla que tots es vesteixin al mateix Cortefiel cutranga, de rebaixes i de dubtós gust estètic. On estan els moderns de la telefonia, els gafapastes, el més “trend”  del moment? On s’amaguen?

Jo, que sóc malpensat de mena, ja m’he imaginat una operació, a lo Garzón durant les olimpíades. Anem a netejar el metro d’indesitjables acústics. Ja se sap, aquests van sempre amb la càmera del seu mòbil a punt i encara ens trauran un so de mòbil enregistrat entre Poble-Sec i plaça Espanya, que li diran el “SO-BCN” i el popularitzaran com a alerta de missatges, whatsapps o de trucades en tots els smartphones. Per això avui han eliminat, sigil·losament, sense que ningú s’adonés, tots els pobres buskers, tots els músics de carrer del metro i de fora del metro, per tal que els executius mantinguin preservada la seva oïda virginal. Mentre tant, han repartit estratègicament tots els membres de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) per alegria de les orelles dels executius i de la resta de la plebs, també. Tres o quatre per línia en totes les línies. Segurament els han amenaçat en retallar-los la partitura sinó s’avenien al bescanvi. Això sí els han donat llibertat perquè interpretessin el que mes ràbia els fes, això sí, tot musica clàssica, a tot estirar una mica de Gerswhin. Per això avui al metro hi havia aquest espècimen nou de músic que jo he batejat com el Mobilolí, és a dir el músic de carrer, que toca generalment el violí, durant la celebració d’un congrès de mòbils en els espais de mobilitat urbana, com el metro, provocant la generació de un ambient que podrien anomenar bona mobiolinitat o mobiolinitat sostenible.

I també em demano que n’han fet dels altres pobres músics? Els tornarem a veure? Fixeu-vos que no he dit escoltar. En alguns casos és una activitat absolutament prescindible. Que ningú s’ofengui i per deixar-ho clar, que consti que prefereixo mil vegades mals músics de carrer que la seva desaparició de la via pública.