Rosa d'e-Vents personals i trasnferibles.

Rosa d'e-Vents personals i transferibles.

Bufades i Rebufades. Alenades, Vals de venda i Vendavals diversos. Tramuntanades, de paraula i d'altres ventades desventrades. Deponent, activarem vídeos. I de Gregal, agregarem mig jornal de mots, a cops de Mestral, per Llebeig que sigui. I ens vantarem d'inventar un collage de Xaloc per garbinejar paraules, si no se les endú Vent.



Així què? Véns?


diumenge, 1 de juliol del 2012

L'apocalipsi segons Sant Juliol. Tempesta d'estiu


L’oratge avui amenaçava tempesta. El matí ha ofert alguna minsa resistència però al final ha vençut la pluja i s’ha imposat amb contundència. Al cap de cinc minuts s’ha adonat de la victòria i aleshores ha decidit ploure ordenadament. Una amiga ens ha convidat a ca seva per veure el mar. Un mar que ens esperàvem en consonància amb la violència de la torbonada però que oferia aquesta panoràmica de tempesta tranquil·la. Una visió insòlita que feia certa la dita de la processó va per dins. Davant d’aquestes roques s’ha ofegat sovint gent enganyada per l’aparent tranquil·litat superficial de les aigües. Avui la tempesta, també devia ser interior. A l'exterior, tota l’apocalipsi segons Sant Juliol tenia com a resposta marina la planura pròpia d’un dia assolellat... però sense ni rastre del Sol

Ja tinc ganes de veure com seran les de l’agost. De moment però un tast de com les descrivia jo fa uns anys en uns articles d’estiu al Nou Diari. N’hi ha vui i els podeu llegir tots en aquest mateix bloc a la secció Ofidis d’Estiu



Sorpresa Humida


Un bon xàfec a l’estiu, i sé que la Unió de Pagesos no em perdonarà aquest article per això de les calamarsades, és sempre gratificant, refrescant i afalagadorament humit sobre la pell. Perquè una tempesta d’estiu sigui ben rebuda cal però una quarta condició, la sorpresa. És necessari un dia assolellat, radiant, sense núvols, net com el marbre del vestíbuls dels aeroports de disseny, amb un cel amb la cara de no haver trencat mai un plat (Un d’aquests cels de fotografia hortera que tots hem vist algun cop). Un dia, en definitiva, que incita als pantalons curts i a un passeig, a quatre mans, pel bosc. Sospiteu sempre d’aquestes dies però no fugiu. Deixeu-vos sorprendre per la càlida sageta de l’aigua. En qüestió de segons, el martiri de Sant Sebastià serà cosa de nens. No us fiqueu sota cap arbre, que els llamps són traïdors. Deixeu-vos amarar per la pluja fins que la flaire de la terra mullada rebenti la pituïtària. La tempesta serà curta, la terra intentar amagar el pecat eixugant-se ràpidament. No caldrà que nosaltres ens amaguem, ens limitarem a desitjar un nou xàfec a quatre mans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada